dimarts, 26 de maig del 2009
dimecres, 20 de maig del 2009
He après...
He après a saber escoltar, i esbrinar el sentit de les paraules.
He après moltes coses en aquest curs de "Contes i Narracions".
He après a valorar el treball dels "Profes" i de les companyes.
He après que no puc escollir com em sento, però sempre hi puc fer alguna cosa.
He après que volem viure el cim de la muntanya, però la felicitat esdevé mentre es puja.
He après que no cal amoïnar-se si les coses, no surten tot lo bé que vols...
He après que cal gaudir del viatge... i no pensar només en la meta.
He après a fer els deures i saber veure que no estant tant malament.
He après que un somriure o unes paraules m'han ajudat a valorar tot el treball.
He après que quant un nado t'agafa el dit o una amiga et dóna la mà té enganxa la vida.
He après a donar les GRÀCIES a tots. Roser
He après moltes coses en aquest curs de "Contes i Narracions".
He après a valorar el treball dels "Profes" i de les companyes.
He après que no puc escollir com em sento, però sempre hi puc fer alguna cosa.
He après que volem viure el cim de la muntanya, però la felicitat esdevé mentre es puja.
He après que no cal amoïnar-se si les coses, no surten tot lo bé que vols...
He après que cal gaudir del viatge... i no pensar només en la meta.
He après a fer els deures i saber veure que no estant tant malament.
He après que un somriure o unes paraules m'han ajudat a valorar tot el treball.
He après que quant un nado t'agafa el dit o una amiga et dóna la mà té enganxa la vida.
He après a donar les GRÀCIES a tots. Roser
dijous, 7 de maig del 2009
Cereria Subirà (Barcelona)
Al número 7 de la baixada de la Llibreteria, un dels carrers més antics de Barcelona, hi ha la 
Cereria Subirà dedicat a la fabricació i venda d'espelmes, ciris de bateig, figures de cera , a més d'encens, vi de missa etc. productes tots ells molt usuals en l'indret on es troba la botiga, un dels establiments més emblemàtics de la Ciutat. El negoci va ser fundat el 1761 per Jacint Galí, en un altre local al carrer de San Cugat, què és com es deia en el segle XVIII l'actual carrer Carders, però, desprès de diversos trasllats, des de 1902 ocupa aquest indret. Havia estat anteriorment una botiga de roba que es deia "La Argentina" que havia estat inaugurada pels voltants de 1840. I les peces de roba es canviaren per ciris de tota mena com es pot veure ara. De la decoració no es va canvià gairebé res; totes les lleixes son de fusta de melis, a peu d'una graciosa escala de fusta que dóna accés als prestatges alts, hi ha una talla de bronze que il·lumina, ara adaptat a l'electricitat i avanç amb un fanal de gas.
Cereria Subirà dedicat a la fabricació i venda d'espelmes, ciris de bateig, figures de cera , a més d'encens, vi de missa etc. productes tots ells molt usuals en l'indret on es troba la botiga, un dels establiments més emblemàtics de la Ciutat. El negoci va ser fundat el 1761 per Jacint Galí, en un altre local al carrer de San Cugat, què és com es deia en el segle XVIII l'actual carrer Carders, però, desprès de diversos trasllats, des de 1902 ocupa aquest indret. Havia estat anteriorment una botiga de roba que es deia "La Argentina" que havia estat inaugurada pels voltants de 1840. I les peces de roba es canviaren per ciris de tota mena com es pot veure ara. De la decoració no es va canvià gairebé res; totes les lleixes son de fusta de melis, a peu d'una graciosa escala de fusta que dóna accés als prestatges alts, hi ha una talla de bronze que il·lumina, ara adaptat a l'electricitat i avanç amb un fanal de gas.
dimecres, 6 de maig del 2009
Plaça de l'Àngel
El carrer de l'Argenteria ens porta de la plaça de l'Àngel fins a l'església de Santa Maria. La plaça de l'Àngel és el que resta d'un camp que s'estenia davant la porta més important de la muralla del segle IV, el Portal Major, per on sortia a la ruta romana. La porta estava coronada pel castell vescomtal, que amb el temps fou convertit en la Cort de Veguer i servi fins a mitjan segle XIX, de presó, anomenada, des de 1968, carrer de Llibreteria.
Durant el segle X els voltants d'aquest camp ja eren edificats. Aquest nucli s'anomenava Vilanova del Mercadal i el camp, porticat, s'anomenà Plaça del Mercadal, ja des del segle XIV. Arran de l'especialització del seu mercat, acabà anomenant-se Plaça del Blat.
Com a record d'una aparició miraculosa de San Miquel, el castell vescomtal fou guarnit amb una estàtua de bronze que representa un àngel. L'any 1616, seguint la moda d'aixecar obeliscos implantada pels papes de Roma, en va ser alçat un, obra de Rafael Plansó, i hi va ser posat l'Àngel al cim. L'Ajuntament revolucionari de l'any 1823 el va enderrocar. Una de les torres del Portal Major fou aterrada al segle XVIII i l'altra a la segona meitat del segle XIX. Actualment en aquesta plaça ja no queda gairebé res anterior a aquesta data, però la imatge de bronze de l'Àngel, posada ara a la fornícula de la casa número 2-3 i el nom que conserva, ens recorden el famós prodigi medieval i el monument que hi havia hagut.
Carrer Cec Sant Cugat
La casa de la volta dels Cecs de Sant Cugat, es un edifici del segle XVII, reformat al XVIII. Travessa la casa el carrer Cecs de San Cugat, a través d'un pòrtic carpanells, que li atorga una empremta medieval. Els nivells inferiors corresponen a la part més antiga del l'edifici, amb la façana de carreus de pedra i balcons amb la llosana també de pedra, mentre que als pisos més alts (del segle XVIII) els balcons tenen la llosana de ferro i ceràmica.
Durant el segle X els voltants d'aquest camp ja eren edificats. Aquest nucli s'anomenava Vilanova del Mercadal i el camp, porticat, s'anomenà Plaça del Mercadal, ja des del segle XIV. Arran de l'especialització del seu mercat, acabà anomenant-se Plaça del Blat.
Com a record d'una aparició miraculosa de San Miquel, el castell vescomtal fou guarnit amb una estàtua de bronze que representa un àngel. L'any 1616, seguint la moda d'aixecar obeliscos implantada pels papes de Roma, en va ser alçat un, obra de Rafael Plansó, i hi va ser posat l'Àngel al cim. L'Ajuntament revolucionari de l'any 1823 el va enderrocar. Una de les torres del Portal Major fou aterrada al segle XVIII i l'altra a la segona meitat del segle XIX. Actualment en aquesta plaça ja no queda gairebé res anterior a aquesta data, però la imatge de bronze de l'Àngel, posada ara a la fornícula de la casa número 2-3 i el nom que conserva, ens recorden el famós prodigi medieval i el monument que hi havia hagut.
Carrer Cec Sant Cugat
La casa de la volta dels Cecs de Sant Cugat, es un edifici del segle XVII, reformat al XVIII. Travessa la casa el carrer Cecs de San Cugat, a través d'un pòrtic carpanells, que li atorga una empremta medieval. Els nivells inferiors corresponen a la part més antiga del l'edifici, amb la façana de carreus de pedra i balcons amb la llosana també de pedra, mentre que als pisos més alts (del segle XVIII) els balcons tenen la llosana de ferro i ceràmica.
Una sortida fins el carrer dels petons
Ahir dia 5 de Maig del 2009 vam anar a passejar i veure uns quants dels carrers que ens descriu en Miquel del " carrer dels petons"de Marcel Fite. Els blocaires de les dues classes acompanyats dels Profes que són meravellosos. Ens ho varem passar d'allò més bé imaginant-nos aquella època gracies a la Maribel i la Carme que ens va documentar, explicant-nos un munt de coses d'aquells temps hi ha molt llunyans, però que encara ara si ho saps es poden veure i gaudir de molts detalls. En els llocs més adients van dir textos, versos, acudits i llegendes per ajudar-nos a conèixer millor els indrets per on passàvem. I després per acabar de arrodonir, un sopar molt bo i capritxos al "RE-PLA" .
dilluns, 4 de maig del 2009
Plaça de l'Angel
Anècdota de la plaça de l'Àngel:
Era un trajecte molt popular, quan l'òmnibus enfilava la pujada al arribar a la plaça de l'Àngel calia afegir a les mules una rècula complementaria per a poder arrossegar el carruatge.
Cafè la Lluna
Aquest cafè va néixer modestament a la plaça de l'Àngel, sembla que se'n deia així perquè la llum de la lluna veia cada nit l'arribada dels clients noctàmbuls.
Era un trajecte molt popular, quan l'òmnibus enfilava la pujada al arribar a la plaça de l'Àngel calia afegir a les mules una rècula complementaria per a poder arrossegar el carruatge.
Cafè la Lluna
Aquest cafè va néixer modestament a la plaça de l'Àngel, sembla que se'n deia així perquè la llum de la lluna veia cada nit l'arribada dels clients noctàmbuls.
Carrer dels petons capítol XXIII
Bassa i Girona, Pere Nolasc de (El Milà Alt Camp ?) (Barcelona 1835) Militar
En esclatar la Guerra contra Napoleó es va enrolar com a capità d'una companyia. Esdevingué tinent coronel grau confirmat per Ferran VII, i el 1830 ascendí a brigadier i a mariscal de camp. El 1833 fou nomenat governador militar de Cadis, i el 1836 de Barcelona. Fou encarregat pel capità general LLauder de castigar els culpables de la crema de convents de Barcelona del 25 i 26 de Juliol de 1835, però, en intentar de desarmar la milícia nacional, grups de revoltats assaltaren la seva residencia enfilant-se per un edifici del costat del Palau Reial. El mataren d'un tret i amb una corda lligada al coll fou arrossegat i cremat (9 d'Agost 1835.) com havien fet dies abans amb el toro.
En esclatar la Guerra contra Napoleó es va enrolar com a capità d'una companyia. Esdevingué tinent coronel grau confirmat per Ferran VII, i el 1830 ascendí a brigadier i a mariscal de camp. El 1833 fou nomenat governador militar de Cadis, i el 1836 de Barcelona. Fou encarregat pel capità general LLauder de castigar els culpables de la crema de convents de Barcelona del 25 i 26 de Juliol de 1835, però, en intentar de desarmar la milícia nacional, grups de revoltats assaltaren la seva residencia enfilant-se per un edifici del costat del Palau Reial. El mataren d'un tret i amb una corda lligada al coll fou arrossegat i cremat (9 d'Agost 1835.) com havien fet dies abans amb el toro.
dilluns, 27 d’abril del 2009
Amb la màgia de les paraules...
Roses i rosers
Un matí ple d'encants i d'un plaer en tots els sentits he estat passejant per el Parc de Cervantes, He gaudit de la visió de milers de roses de diferents colors i estils, amb l'olor més exquisida i les flaires més perfumades, que ens omplen tots els sentits;
Recordaré sempre aquest moment.
Recordaré la bellesa de les roses blanques, de les rosades, de les grogues, de les blaves, de les taronges, de les vermelles.
Recordaré els rosers salvatges, els de tapís, els de perles de Montserrat, els canins o silvestres.
Va ésser un esdeveniment únic i molt especial d'aquest dia... que el recordaré sempre tant per la seva bellesa com per el flaire que m' envoltava.
Un matí ple d'encants i d'un plaer en tots els sentits he estat passejant per el Parc de Cervantes, He gaudit de la visió de milers de roses de diferents colors i estils, amb l'olor més exquisida i les flaires més perfumades, que ens omplen tots els sentits;
Recordaré sempre aquest moment.
Recordaré la bellesa de les roses blanques, de les rosades, de les grogues, de les blaves, de les taronges, de les vermelles.
Recordaré els rosers salvatges, els de tapís, els de perles de Montserrat, els canins o silvestres.
Va ésser un esdeveniment únic i molt especial d'aquest dia... que el recordaré sempre tant per la seva bellesa com per el flaire que m' envoltava.
divendres, 24 d’abril del 2009
Manuel de LLauder i Camín - Miguel Lardizabal
Llauder (Argentona Maresme 1789 - Madrid 1851) Militar i polític:
Amb la liberalització dels darrers anys de Ferran VII fou enviat com a capità general de Catalunya 1832, en substitució de l'odiat comte d'Espanya. Immediatament desarmà els voluntaris realistes.Quan mort el Rei 1833 és manifesta fidel a Maria Cristina i Isabel II i posà en peu la Milícia Nacional Voluntària de Barcelona que li permeté de rebutjar atacs dels Carlins.
Lardizabal, i Uribe, Miguel (1744- 1824) Estudià teologia a Valladolid. Exiliat per Godoy al País Basc (1798, fou director del seminari patriòtic de Bergara. en envair Napoleó la Península Ibèrica forma part de la Junta Central i fou membre de la primera regència del regne(1810). Defensor aferrissat dels drets de Ferran VII, dissolta la regència publicà un manifest contra les Corts de Cadis. Exiliat a Anglaterra, tornà a ésser entronitzat el partit absolutista (1814). Ferran VII el feu ministre d'ultramar i posteriorment conseller d'estat.
Amb la liberalització dels darrers anys de Ferran VII fou enviat com a capità general de Catalunya 1832, en substitució de l'odiat comte d'Espanya. Immediatament desarmà els voluntaris realistes.Quan mort el Rei 1833 és manifesta fidel a Maria Cristina i Isabel II i posà en peu la Milícia Nacional Voluntària de Barcelona que li permeté de rebutjar atacs dels Carlins.
Lardizabal, i Uribe, Miguel (1744- 1824) Estudià teologia a Valladolid. Exiliat per Godoy al País Basc (1798, fou director del seminari patriòtic de Bergara. en envair Napoleó la Península Ibèrica forma part de la Junta Central i fou membre de la primera regència del regne(1810). Defensor aferrissat dels drets de Ferran VII, dissolta la regència publicà un manifest contra les Corts de Cadis. Exiliat a Anglaterra, tornà a ésser entronitzat el partit absolutista (1814). Ferran VII el feu ministre d'ultramar i posteriorment conseller d'estat.
Francisco Tadeo Calomarde
Calomarde (Villell Arago 1773 - Tolosa de Llenguadoc 1842)
Polític absolutista aragonès. D'origen humil, intenta de fer la carrera vora de Manuel Godoy, i més tard sota la protecció de Lardizàbal, de qui fou secretari en els diversos ministeris.En entra
r els Cent mil Fills de Sant Lluís 1823, el duc d'Angulema el nomenà secretari de la regència i absolutisme d'on passà al ministeri de gràcia i justícia.
Durant deu anys fou l'instrument de Ferra VII per a la repressió contra els liberals i l'home de nés confiança del Rei. En plantejar-se el problema successori, es mostrà partidari del manteniment de la llei sàlica i intriga a favor de l'infant Carles Maria Isidre, bé que sembla que sigui anècdota la bufetada rebuda de la Infanta Lluïsa Carlota. (amb la resposta de Calomarde) "Manos blancas no ofenden". La mort del rei marcà el seu exili.
Polític absolutista aragonès. D'origen humil, intenta de fer la carrera vora de Manuel Godoy, i més tard sota la protecció de Lardizàbal, de qui fou secretari en els diversos ministeris.En entra
r els Cent mil Fills de Sant Lluís 1823, el duc d'Angulema el nomenà secretari de la regència i absolutisme d'on passà al ministeri de gràcia i justícia.Durant deu anys fou l'instrument de Ferra VII per a la repressió contra els liberals i l'home de nés confiança del Rei. En plantejar-se el problema successori, es mostrà partidari del manteniment de la llei sàlica i intriga a favor de l'infant Carles Maria Isidre, bé que sembla que sigui anècdota la bufetada rebuda de la Infanta Lluïsa Carlota. (amb la resposta de Calomarde) "Manos blancas no ofenden". La mort del rei marcà el seu exili.
Esglesies, convents i col-legits a la Rambla
Capítol XVIII
La Neus em va fer observar la mà de convents que hi havia...
De mar a muntanya, i només a la banda del Raval, hi havia el convent i l'església de Santa Mònica, dels Agustins descalços; el col·legi de Sant Pere Nolasc, dels Mercenaris; el col·legi de Sant Angeló Màrtir, dels Carmelites calçats; el col·legi de Sant Bonaventura, dels frares Franciscans; la església i el convent dels Trinitaris descalços de la Bonanova i el convent i l'església de Sant Josep, dels Carmelites descalços;; la procura del monestir de Poblet, amb la capella de l'Anunciata; el temple de Betlem; el convent dels Jesuïtes, el Col·legi Màxim de la província d' Aragó i el prestigiós Col·legi de Cordelles, dels Jesuïtes, que oficialment es deia - i ja és dir-se - "Imperial i Reial Seminari de Nobles".
Tota aquesta arquitectura eclesiàstica sembla que no tenia, des de el punt de vista artístic, cap mena d'interès. L'enderrocament dels establiments religiosos de tan poc mèrit ha estat aprofitat per ala construcció d'alguns edificis que necessitaven espai:
La Fonda Orient ocupa el terreny del col·legi de Sant Bonaventura.
1844 el Teatre del Liceu correspon a l'antiga propietat dels Trinitaris descalços.
El Mercat de la Boqueria substitueix el convent, l'església i l'hort de Sant Josep (per això se'n diu oficialment així. (Mercat de San Josep)
L'antic "El Siglo" i la Reial Acadèmia de Cienciés es van vestir en solars de la Companyia de Jesús.
La Neus em va fer observar la mà de convents que hi havia...
De mar a muntanya, i només a la banda del Raval, hi havia el convent i l'església de Santa Mònica, dels Agustins descalços; el col·legi de Sant Pere Nolasc, dels Mercenaris; el col·legi de Sant Angeló Màrtir, dels Carmelites calçats; el col·legi de Sant Bonaventura, dels frares Franciscans; la església i el convent dels Trinitaris descalços de la Bonanova i el convent i l'església de Sant Josep, dels Carmelites descalços;; la procura del monestir de Poblet, amb la capella de l'Anunciata; el temple de Betlem; el convent dels Jesuïtes, el Col·legi Màxim de la província d' Aragó i el prestigiós Col·legi de Cordelles, dels Jesuïtes, que oficialment es deia - i ja és dir-se - "Imperial i Reial Seminari de Nobles".
Tota aquesta arquitectura eclesiàstica sembla que no tenia, des de el punt de vista artístic, cap mena d'interès. L'enderrocament dels establiments religiosos de tan poc mèrit ha estat aprofitat per ala construcció d'alguns edificis que necessitaven espai:
La Fonda Orient ocupa el terreny del col·legi de Sant Bonaventura.
1844 el Teatre del Liceu correspon a l'antiga propietat dels Trinitaris descalços.
El Mercat de la Boqueria substitueix el convent, l'església i l'hort de Sant Josep (per això se'n diu oficialment així. (Mercat de San Josep)
L'antic "El Siglo" i la Reial Acadèmia de Cienciés es van vestir en solars de la Companyia de Jesús.
Aquell Teatre!...
Capítol XVIII - del carrer dels Petons
El Pla de les Comèdies és un nom que no enganya. Aquí si bastí, al Segle XVII, el primer Teatre de Barcelona. En la historia ciutadana de l'espectacle, el Teatre de Santa Creu, i desprès amb el nom de Teatre Principal la ha fet decisiu.
El precedent de la Casa de les Comèdies que bastiren a la Rambla eren les representacions que es feren a l' Hospital de la Santa Creu, que tenien molt d'èxit però la proximitat dels malats i de l'espectacle resultava incomoda, i per això els administradors de l'Hospital van decidir construir un edifici adequat a l'hort que tenien acarat a les Rambles al carrer de Trentaclaus (probable referència a un portal ferrat) aquest no tenia massa bona fama , i la ciutat fou partidària d'aprofitar l'ocasió d'esborrar el nom de Trentaclaus o "carrer d'en Trenta". Estava clar amb la construcció del nou teatre damunt les ruïnes de l'antiga casa de les Comèdies, i aquest teatre recolzés sobretot en la vida i els miracles dels sants. A més les obres passaven prèviament la censura dels inquisidors, la censura eclesiàstica, i encara la censura del mateix Hospital, sovint més "papistes que el Papa". Els comediants - que tenien prohibit barrejar-se en cap moment amb els espectadors- havien de presentar unes actituds correctíssimes i molt amesurades, i les comèdies eren minuciosament esporgades. Qui havia de dir que això acabaria essent el "barri xino"! Fins i tot les dones i els homes que assitien a l'espectacle havien d'estar sempre separats - tenien portes d'entrada diferent- Però semble ser que passava precisament al revés. Quina justificació si no, tenien les llotges tapades discretament amb una reixeta o gelosia?
L'èxit de la Casa de les Comèdies fou notable. Se'n va dir Teatre de la Santa Creu, i en començar el segle XVIII hi feien ja temporades regulars d'òpera. Amb l'opera italiana la censura va aigualir-se, i amb la presència de les diva i les ballarines sembla que la societat es va frivolitzar visiblement.
El 27 d'octubre de 1787 un incendi destruí totalment el teatre, llevat de la façana. Fou inútil que per apagar el foc dugessin a la Rambla la "xeringa de la Ciutat" com diu un document de l'època. Però la ciutat volia un teatre, i al cap d'un any just era inaugurat el nou edifici.
El Teatre de la Santa Creu fou anomenat desprès Teatre Principal, per subratllar-ne l'antiguitat i la importància en comparació amb el nou Teatre del Liceu. En aquest nou Teatre Principal s'hi hi va fer el primer assaig d'òpera catalana, el 26 de maig de 1881, amb l'estrena de "A la voreta del mar" música de Joan Goula i lletra de Damas Calvet, obra en un acte situada al Segle XVIII en una platja de Catalunya.
I l'any 1907 Guimerà i Morera se'n van dur un èxit fabulós amb "La Santa Espina", que arribà a les 102 representacions,
L'Arc del Teatre, doncs, si és vulgar per l"arc", no ho és pas pel "teatre". Un teatre que s'incendia per segona vegada el 3 de novembre de 1915 i quedà totalment destruït llevat la façana, que encara és la que es conserva , reformada. Tres anys desprès referen el local, i se'n va dir Principal Palace. Però de "principal" i de "palace" ja només en va tenir el títol.
De 1872 a 1906, el local de la planta superior s'instal·là la seu de l'Ataneu Barcelonès.
dissabte, 18 d’abril del 2009
Sant Jordi 2009
Sant Jordi Patró de Catalunya
Juntament amb l'11 de setembre, el 23 d'abril és la diada més especial de Catalunya. No només per commemorar el nostre Patró, sinó per celebrar la cultura i l'amor, amb la rosa i el llibre.
Dites de Sant Jordi
No diguis hivern passat
que Sant Jordi no hagi estat.
Sant Jordi arribat
surt la cuca del forat.
La Diada de Sant Jordi
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent.
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que el va matar
tenia molt mala bava,
teranyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist
i els nens i nenes ploraven.
Quan el Sant hagué passat
tot el jardí retornava;
perxo cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi al mercat
i l'olor que en fan els aires.
Joan Maragall
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i San Jordi la porta sobre el pi.
La rosa li ha contat gracies i penes
i ell se l'estime fins qui sap a on
i amb ella te més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del mon.
Jose Maria de Segarra
Juntament amb l'11 de setembre, el 23 d'abril és la diada més especial de Catalunya. No només per commemorar el nostre Patró, sinó per celebrar la cultura i l'amor, amb la rosa i el llibre.
Dites de Sant Jordi
No diguis hivern passat
que Sant Jordi no hagi estat.
Sant Jordi arribat
surt la cuca del forat.
La Diada de Sant Jordi
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent.
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que el va matar
tenia molt mala bava,teranyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist
i els nens i nenes ploraven.
Quan el Sant hagué passat
tot el jardí retornava;
perxo cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi al mercat
i l'olor que en fan els aires.
Joan Maragall
Sant Jordi Gloriós
Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i San Jordi la porta sobre el pi.
La rosa li ha contat gracies i penes
i ell se l'estime fins qui sap a on
i amb ella te més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del mon.
Jose Maria de Segarra
divendres, 17 d’abril del 2009
Creu Coberta
El carrer Creu Coberta (Sans)
El carrer Creu Coberta segueix el traçat de l'antiga Via Morisca, es un carrer que va penetrant en els antics pobles d'Hostafrancs i de Sans. També hi havien estat exposades les despulles dels condemnats a mort fins la seva putrefacció a Creu Coberta i al Coll de la Trinitat.
Molts pocs dies abans del Nadal de l'1822 els Constitucionals, amb el pretext que als Realistes volien apoderar-se de la Verga de Montserrat, trameteren un escamot de tropa al Monestir amb l'ordre de porta la Imatge a Barcelona.
El dia dels Reis del 1823 Madona Bruna la nostre Moreneta entrà triomfalment a Barcelona. El Castell de Montjuïc disparà les canonades de rúbrica en les recepcions reials. En arribar a la porta de Sant Antoni, en un safata d'argent hom presentà les claus de la Ciutat a la Verge davallada de la magnifica carrossa dels Marquesos de Castellvell. Poques vegades la Ciutat Comtal ha tributat una recepció tan esclatant a cap Monarca. L'ajuntament i les autoritats civils i militars prengueren part corporativament en la festa. Des de la Creu Coberta fins la Catedral.
El carrer Creu Coberta segueix el traçat de l'antiga Via Morisca, es un carrer que va penetrant en els antics pobles d'Hostafrancs i de Sans. També hi havien estat exposades les despulles dels condemnats a mort fins la seva putrefacció a Creu Coberta i al Coll de la Trinitat.
Molts pocs dies abans del Nadal de l'1822 els Constitucionals, amb el pretext que als Realistes volien apoderar-se de la Verga de Montserrat, trameteren un escamot de tropa al Monestir amb l'ordre de porta la Imatge a Barcelona.
El dia dels Reis del 1823 Madona Bruna la nostre Moreneta entrà triomfalment a Barcelona. El Castell de Montjuïc disparà les canonades de rúbrica en les recepcions reials. En arribar a la porta de Sant Antoni, en un safata d'argent hom presentà les claus de la Ciutat a la Verge davallada de la magnifica carrossa dels Marquesos de Castellvell. Poques vegades la Ciutat Comtal ha tributat una recepció tan esclatant a cap Monarca. L'ajuntament i les autoritats civils i militars prengueren part corporativament en la festa. Des de la Creu Coberta fins la Catedral.
dimarts, 14 d’abril del 2009
El Passeg de Gràcia
Passeig de Gràcia
Al peu del Passeig de Gràcia
entre un roure i una acàcia
rajava una fontanella
com la fusada del fus,
com la fusada argentina
escumosa i cristal·lina
descabdellava ses aigües
la dolça Font de Jesús.
Jacint Verdaguer
Passeig de Gràcia
Ara que és nit i plou per dar i per vendre
i els arcs fan una lluna mig apagada
i han dut les bruixes un grapat de cendra
que allunya l'estelada:
Oh bell passeig que el desempolses
profund se soledat i d'harmonia,
¿Què has fet del bé de Deu de cares dolces
que reien a migdia?
Josep Maria de Segarra
Ara veieu si no és cortesia
veure les dames en gran galania
totes folrades i amb joies de preu,
perquè tot una que el temps s'arraulia
van al passeig cada dia a migdia:
deixen els cotxes i passen a peu.
Ara veieu si no és cortesia
ara veieu.
Josep Carner
Al peu del Passeig de Gràcia
entre un roure i una acàcia
rajava una fontanella
com la fusada del fus,
com la fusada argentina
escumosa i cristal·lina
descabdellava ses aigües
la dolça Font de Jesús.
Jacint Verdaguer
Passeig de Gràcia
Ara que és nit i plou per dar i per vendre
i els arcs fan una lluna mig apagada
i han dut les bruixes un grapat de cendra
que allunya l'estelada:
Oh bell passeig que el desempolses
profund se soledat i d'harmonia,
¿Què has fet del bé de Deu de cares dolces
que reien a migdia?
Josep Maria de Segarra
Ara veieu si no és cortesia
veure les dames en gran galania
totes folrades i amb joies de preu,
perquè tot una que el temps s'arraulia
van al passeig cada dia a migdia:
deixen els cotxes i passen a peu.
Ara veieu si no és cortesia
ara veieu.
Josep Carner
dimarts, 31 de març del 2009
Una passejada
Hem sortit aquesta tarda per anar a donar un tom agafats de la ma com sempre per gaudir més de la passejada. Tot just sortim de casa ens trobem a la plaça de Rius i Taulet, l'alta torre del Rellotge que és l'element característic d'aquesta plaça, centre de moltes i diverses inquietuds de jove
ntut, el
nostre rellotge que toca les hores i ens fa companyia:ara estan tocant les cinc de la tarda. La plaça amb l'Ajuntament que comporta uns pro i els contra, ja que hi han moments molt macos en que podem veure els gegants de Gràcia, dracs, caps grossos, xiquets,dimonis, balls regionals, mímiques, festes infantils, sardanes i moltes coses més a quina més bonica. Però d'altres no ho són tan, com poden ser les manifestacions que de vegades es mostren pacífiques i no passa res i d'altres ja porten més rebombori amb crits, policia, mossos i el que calgui o no. També sempre hi ha molta mainada que juga, salta i corra , bicicletes i pilotes però sempre amb la mirada vigilant de qui els cuida, També hi han avis que prenen el sol i s'expliquen les mil i una aventura o bé dels seus a
nys joves o de les enrabiades que els donen els seus.
Anem baixant pel carrer Gran i hem arribat els Jardiners per la vorera de l'esquerra hem arribat a la Casa Fuster de Domènec i Muntaner ara és tot un hotel de luxe i aguaitem amb una llambregada les finestres baixes sempre adornades amb molt de gust de flors exòtiques molt maques amb el piano i els confortables sofàs, segons es diu en una de les finestres corresponi
a al despatx del nostre poeta Salvador Espriu. Travessem i anem per el mig i comentem quina llàstima mirant la font que no raja de fa molt de temps i està mol deixada. Anem seguint, creuem la Diagonal i quin batibull de cotxes i de gent que va d'un lloc a l'altre la majoria va molt de pressa i semblant autòmats. Anem seguint Passeig de Gràcia avall fins arribar al xamfrà amb el carrer de Provença i com sempre un munt de gent estrangera o no, contemplant la casa Milà o sigui "La Pedrera" o
bra d'en Gaudi, fan fotografies arreu, uns mig estirats per terra, d'altres de cantó o enfilats en un banc; les diferents maneres d'estar, junt amb la combinació de vestits que porten, n'hi han de tots colors i maneres ens fan somriure i comentar-ho. La veritat es que val la pena mirar-la bé i veure les seves dimensions i la originalitat: és un edifici incomparable que està coronat per les xemeneies i els respiradors tots ells dissenyats com fantàstics personatges.
Un altre dia seguirem Passeig de Gràcia avall.
ntut, elnostre rellotge que toca les hores i ens fa companyia:ara estan tocant les cinc de la tarda. La plaça amb l'Ajuntament que comporta uns pro i els contra, ja que hi han moments molt macos en que podem veure els gegants de Gràcia, dracs, caps grossos, xiquets,dimonis, balls regionals, mímiques, festes infantils, sardanes i moltes coses més a quina més bonica. Però d'altres no ho són tan, com poden ser les manifestacions que de vegades es mostren pacífiques i no passa res i d'altres ja porten més rebombori amb crits, policia, mossos i el que calgui o no. També sempre hi ha molta mainada que juga, salta i corra , bicicletes i pilotes però sempre amb la mirada vigilant de qui els cuida, També hi han avis que prenen el sol i s'expliquen les mil i una aventura o bé dels seus a
nys joves o de les enrabiades que els donen els seus.Anem baixant pel carrer Gran i hem arribat els Jardiners per la vorera de l'esquerra hem arribat a la Casa Fuster de Domènec i Muntaner ara és tot un hotel de luxe i aguaitem amb una llambregada les finestres baixes sempre adornades amb molt de gust de flors exòtiques molt maques amb el piano i els confortables sofàs, segons es diu en una de les finestres corresponi
a al despatx del nostre poeta Salvador Espriu. Travessem i anem per el mig i comentem quina llàstima mirant la font que no raja de fa molt de temps i està mol deixada. Anem seguint, creuem la Diagonal i quin batibull de cotxes i de gent que va d'un lloc a l'altre la majoria va molt de pressa i semblant autòmats. Anem seguint Passeig de Gràcia avall fins arribar al xamfrà amb el carrer de Provença i com sempre un munt de gent estrangera o no, contemplant la casa Milà o sigui "La Pedrera" o
bra d'en Gaudi, fan fotografies arreu, uns mig estirats per terra, d'altres de cantó o enfilats en un banc; les diferents maneres d'estar, junt amb la combinació de vestits que porten, n'hi han de tots colors i maneres ens fan somriure i comentar-ho. La veritat es que val la pena mirar-la bé i veure les seves dimensions i la originalitat: és un edifici incomparable que està coronat per les xemeneies i els respiradors tots ells dissenyats com fantàstics personatges.Un altre dia seguirem Passeig de Gràcia avall.
dilluns, 30 de març del 2009
Però vosaltres que us creieu?
Un discurs pujat de to.
.- Però vosaltres que us penseu colla de bordegassos, que podeu anar pel món i fer i dir lo que vulgueu; sou uns carallots si us ho creieu, no tan sols sou uns carallots i capsigranys també sou uns dròpols, així us esmorréssiu ben esmorrats tots plegats. com hi ha mon.
.- Però nosaltres ...
.- No hi però que valgui, es fa lo que jo dic i prou, si no voleu anar tots a fer punyetes, s'ha acabat tantes històries.
.- Però vosaltres que us penseu colla de bordegassos, que podeu anar pel món i fer i dir lo que vulgueu; sou uns carallots si us ho creieu, no tan sols sou uns carallots i capsigranys també sou uns dròpols, així us esmorréssiu ben esmorrats tots plegats. com hi ha mon.
.- Però nosaltres ...
.- No hi però que valgui, es fa lo que jo dic i prou, si no voleu anar tots a fer punyetes, s'ha acabat tantes històries.
dissabte, 28 de març del 2009
El barò d' Eroles
Joaquim Ibañez-Cuevas i de Valonga - "El baró d' Eroles :
(Talarn,
Pallars Jussà 1784 ¡) (Daimiel, Castella 1828)
Fou capità general el 1813. Durant el trienni Constitucional el seu conegut absolutisme feu que encapçalés la llista de persones declarades "non gratas" a Barcelona l'any 1821.
Desterrat a Mallorca, escapà al cap de poc temps i es retirà a les seves possessions de Talarn i es converteix en el cap de la revolta absolutista. Després de la conquesta de la Seu d'Urgell, passà a formar part de la Referència d'Urgell, juntament amb Mataflorida i el bisbe Creus, i fou anomenat comandant suprem de les forces realistes, les quals intenta en va, d'organitzar i de disciplinar.
Un dels manifest del baró d' Eroles en el qual insistia en la necessitat que el monarca jurés i respectes els furs i els costums del país. Va ser derrotat repetidament per Francisco Espoz i Llundain militar navarrès, conegut per Francisco Epoz i Mina, cognoms del seu pare que adoptà durant la guerra contra Napoleó.
Jaume Creus i Martí, el bisbe Creus eclesiàstic i polític, nomenat canonge de la Seu d'Urgell, durant la invasió napoleònica fou designat president de la Junta Provincial de Catalunya, durant el Trienni Constitucional forma part de la regència d'Urgell (1821)
Bernardo Mozo de Rosales "marquès de Mataflorida". Polític. Absolutista fou segons sembla l'autor del "Manifiesto de los Persas". Ferran VII el premià amb el marquesat de Mataflorida, en 1919 fou ministre de gràcia i justícia. Destituït pels liberals (1820), s'exilià a França, on es reuní amb al bisbe Creus i el baró d' Eroles que s'apoderaren de la Seu d'Urgell (1822) hi crearan la regència d'Urgell.
(Talarn,
Pallars Jussà 1784 ¡) (Daimiel, Castella 1828)
Fou capità general el 1813. Durant el trienni Constitucional el seu conegut absolutisme feu que encapçalés la llista de persones declarades "non gratas" a Barcelona l'any 1821.
Desterrat a Mallorca, escapà al cap de poc temps i es retirà a les seves possessions de Talarn i es converteix en el cap de la revolta absolutista. Després de la conquesta de la Seu d'Urgell, passà a formar part de la Referència d'Urgell, juntament amb Mataflorida i el bisbe Creus, i fou anomenat comandant suprem de les forces realistes, les quals intenta en va, d'organitzar i de disciplinar.
Un dels manifest del baró d' Eroles en el qual insistia en la necessitat que el monarca jurés i respectes els furs i els costums del país. Va ser derrotat repetidament per Francisco Espoz i Llundain militar navarrès, conegut per Francisco Epoz i Mina, cognoms del seu pare que adoptà durant la guerra contra Napoleó.
Jaume Creus i Martí, el bisbe Creus eclesiàstic i polític, nomenat canonge de la Seu d'Urgell, durant la invasió napoleònica fou designat president de la Junta Provincial de Catalunya, durant el Trienni Constitucional forma part de la regència d'Urgell (1821)
Bernardo Mozo de Rosales "marquès de Mataflorida". Polític. Absolutista fou segons sembla l'autor del "Manifiesto de los Persas". Ferran VII el premià amb el marquesat de Mataflorida, en 1919 fou ministre de gràcia i justícia. Destituït pels liberals (1820), s'exilià a França, on es reuní amb al bisbe Creus i el baró d' Eroles que s'apoderaren de la Seu d'Urgell (1822) hi crearan la regència d'Urgell.
dilluns, 23 de març del 2009
De quin convent
De quin convent i de quina plaça ens parla?
Potser ens parla de la placa de les Barques ? Fou durant molt de temps aquest indret platja lliure, anomenada platja de les Barques.
La plaça del Duc de Medinaceli fou urbanitzada l'any 1844, a l'ombra de la Muralla de Mar,en una part de l'antic convent de Sant Francesc.
El convent de Sant Francesc, construït al segle XIII en homenatge del pas del Sant per Barcelona, fou inaugurat per el Rei Jaume I. Era un gran conjunt que arribava des de l'actual plaça fins la Rambla. Un fet que demostrava la importància del lloc, era que tots els reis de la Corona d'Aragó (des del segle XIV fins el XVI) quan arribaven per primera vegada a Barcelona, juraven públicament les constitucions o furs aquí.
Potser ens parla de la placa de les Barques ? Fou durant molt de temps aquest indret platja lliure, anomenada platja de les Barques.
La plaça del Duc de Medinaceli fou urbanitzada l'any 1844, a l'ombra de la Muralla de Mar,en una part de l'antic convent de Sant Francesc.
El convent de Sant Francesc, construït al segle XIII en homenatge del pas del Sant per Barcelona, fou inaugurat per el Rei Jaume I. Era un gran conjunt que arribava des de l'actual plaça fins la Rambla. Un fet que demostrava la importància del lloc, era que tots els reis de la Corona d'Aragó (des del segle XIV fins el XVI) quan arribaven per primera vegada a Barcelona, juraven públicament les constitucions o furs aquí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
