El barò d' Eroles

Joaquim Ibañez-Cuevas i de Valonga - "El baró d' Eroles :
(Talarn,
Pallars Jussà 1784 ¡) (Daimiel, Castella 1828)
Fou capità general el 1813. Durant el trienni Constitucional el seu conegut absolutisme feu que encapçalés la llista de persones declarades "non gratas" a Barcelona l'any 1821.
Desterrat a Mallorca, escapà al cap de poc temps i es retirà a les seves possessions de Talarn i es converteix en el cap de la revolta absolutista. Després de la conquesta de la Seu d'Urgell, passà a formar part de la Referència d'Urgell, juntament amb Mataflorida i el bisbe Creus, i fou anomenat comandant suprem de les forces realistes, les quals intenta en va, d'organitzar i de disciplinar.
Un dels manifest del baró d' Eroles en el qual insistia en la necessitat que el monarca jurés i respectes els furs i els costums del país. Va ser derrotat repetidament per Francisco Espoz i Llundain militar navarrès, conegut per Francisco Epoz i Mina, cognoms del seu pare que adoptà durant la guerra contra Napoleó.
Jaume Creus i Martí, el bisbe Creus eclesiàstic i polític, nomenat canonge de la Seu d'Urgell, durant la invasió napoleònica fou designat president de la Junta Provincial de Catalunya, durant el Trienni Constitucional forma part de la regència d'Urgell (1821)
Bernardo Mozo de Rosales "marquès de Mataflorida". Polític. Absolutista fou segons sembla l'autor del "Manifiesto de los Persas". Ferran VII el premià amb el marquesat de Mataflorida, en 1919 fou ministre de gràcia i justícia. Destituït pels liberals (1820), s'exilià a França, on es reuní amb al bisbe Creus i el baró d' Eroles que s'apoderaren de la Seu d'Urgell (1822) hi crearan la regència d'Urgell.