Esglesies, convents i col-legits a la Rambla

Capítol XVIII
La Neus em va fer observar la mà de convents que hi havia...

De mar a muntanya, i només a la banda del Raval, hi havia el convent i l'església de Santa Mònica, dels Agustins descalços; el col·legi de Sant Pere Nolasc, dels Mercenaris; el col·legi de Sant Angeló Màrtir, dels Carmelites calçats; el col·legi de Sant Bonaventura, dels frares Franciscans; la església i el convent dels Trinitaris descalços de la Bonanova i el convent i l'església de Sant Josep, dels Carmelites descalços;; la procura del monestir de Poblet, amb la capella de l'Anunciata; el temple de Betlem; el convent dels Jesuïtes, el Col·legi Màxim de la província d' Aragó i el prestigiós Col·legi de Cordelles, dels Jesuïtes, que oficialment es deia - i ja és dir-se - "Imperial i Reial Seminari de Nobles".
Tota aquesta arquitectura eclesiàstica sembla que no tenia, des de el punt de vista artístic, cap mena d'interès. L'enderrocament dels establiments religiosos de tan poc mèrit ha estat aprofitat per ala construcció d'alguns edificis que necessitaven espai:
La Fonda Orient ocupa el terreny del col·legi de Sant Bonaventura.
1844 el Teatre del Liceu correspon a l'antiga propietat dels Trinitaris descalços.
El Mercat de la Boqueria substitueix el convent, l'església i l'hort de Sant Josep (per això se'n diu oficialment així. (Mercat de San Josep)
L'antic "El Siglo" i la Reial Acadèmia de Cienciés es van vestir en solars de la Companyia de Jesús.