Polític absolutista aragonès. D'origen humil, intenta de fer la carrera vora de Manuel Godoy, i més tard sota la protecció de Lardizàbal, de qui fou secretari en els diversos ministeris.En entra
r els Cent mil Fills de Sant Lluís 1823, el duc d'Angulema el nomenà secretari de la regència i absolutisme d'on passà al ministeri de gràcia i justícia.Durant deu anys fou l'instrument de Ferra VII per a la repressió contra els liberals i l'home de nés confiança del Rei. En plantejar-se el problema successori, es mostrà partidari del manteniment de la llei sàlica i intriga a favor de l'infant Carles Maria Isidre, bé que sembla que sigui anècdota la bufetada rebuda de la Infanta Lluïsa Carlota. (amb la resposta de Calomarde) "Manos blancas no ofenden". La mort del rei marcà el seu exili.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada