Passeig de Gràcia
Al peu del Passeig de Gràcia
entre un roure i una acàcia
rajava una fontanella
com la fusada del fus,
com la fusada argentina
escumosa i cristal·lina
descabdellava ses aigües
la dolça Font de Jesús.
Jacint Verdaguer
Passeig de Gràcia
Ara que és nit i plou per dar i per vendre
i els arcs fan una lluna mig apagada
i han dut les bruixes un grapat de cendra
que allunya l'estelada:
Oh bell passeig que el desempolses
profund se soledat i d'harmonia,
¿Què has fet del bé de Deu de cares dolces
que reien a migdia?
Josep Maria de Segarra
Ara veieu si no és cortesia
veure les dames en gran galania
totes folrades i amb joies de preu,
perquè tot una que el temps s'arraulia
van al passeig cada dia a migdia:
deixen els cotxes i passen a peu.
Ara veieu si no és cortesia
ara veieu.
Josep Carner
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada