Una passejada

Hem sortit aquesta tarda per anar a donar un tom agafats de la ma com sempre per gaudir més de la passejada. Tot just sortim de casa ens trobem a la plaça de Rius i Taulet, l'alta torre del Rellotge que és l'element característic d'aquesta plaça, centre de moltes i diverses inquietuds de joventut, el
nostre rellotge que toca les hores i ens fa companyia:ara estan tocant les cinc de la tarda. La plaça amb l'Ajuntament que comporta uns pro i els contra, ja que hi han moments molt macos en que podem veure els gegants de Gràcia, dracs, caps grossos, xiquets,dimonis, balls regionals, mímiques, festes infantils, sardanes i moltes coses més a quina més bonica. Però d'altres no ho són tan, com poden ser les manifestacions que de vegades es mostren pacífiques i no passa res i d'altres ja porten més rebombori amb crits, policia, mossos i el que calgui o no. També sempre hi ha molta mainada que juga, salta i corra , bicicletes i pilotes però sempre amb la mirada vigilant de qui els cuida, També hi han avis que prenen el sol i s'expliquen les mil i una aventura o bé dels seus anys joves o de les enrabiades que els donen els seus.
Anem baixant pel carrer Gran i hem arribat els Jardiners per la vorera de l'esquerra hem arribat a la Casa Fuster de Domènec i Muntaner ara és tot un hotel de luxe i aguaitem amb una llambregada les finestres baixes sempre adornades amb molt de gust de flors exòtiques molt maques amb el piano i els confortables sofàs, segons es diu en una de les finestres corresponia al despatx del nostre poeta Salvador Espriu. Travessem i anem per el mig i comentem quina llàstima mirant la font que no raja de fa molt de temps i està mol deixada. Anem seguint, creuem la Diagonal i quin batibull de cotxes i de gent que va d'un lloc a l'altre la majoria va molt de pressa i semblant autòmats. Anem seguint Passeig de Gràcia avall fins arribar al xamfrà amb el carrer de Provença i com sempre un munt de gent estrangera o no, contemplant la casa Milà o sigui "La Pedrera" obra d'en Gaudi, fan fotografies arreu, uns mig estirats per terra, d'altres de cantó o enfilats en un banc; les diferents maneres d'estar, junt amb la combinació de vestits que porten, n'hi han de tots colors i maneres ens fan somriure i comentar-ho. La veritat es que val la pena mirar-la bé i veure les seves dimensions i la originalitat: és un edifici incomparable que està coronat per les xemeneies i els respiradors tots ells dissenyats com fantàstics personatges.
Un altre dia seguirem Passeig de Gràcia avall.