dimarts, 26 de maig de 2009

dimecres, 20 de maig de 2009

He après...

He après a saber escoltar, i esbrinar el sentit de les paraules.
He après moltes coses en aquest curs de "Contes i Narracions".
He après a valorar el treball dels "Profes" i de les companyes.
He après que no puc escollir com em sento, però sempre hi puc fer alguna cosa.
He après que volem viure el cim de la muntanya, però la felicitat esdevé mentre es puja.
He après que no cal amoïnar-se si les coses, no surten tot lo bé que vols...
He après que cal gaudir del viatge... i no pensar només en la meta.
He après a fer els deures i saber veure que no estant tant malament.
He après que un somriure o unes paraules m'han ajudat a valorar tot el treball.
He après que quant un nado t'agafa el dit o una amiga et dóna la mà té enganxa la vida.
He après a donar les GRÀCIES a tots. Roser

dijous, 7 de maig de 2009

Cereria Subirà (Barcelona)

Al número 7 de la baixada de la Llibreteria, un dels carrers més antics de Barcelona, hi ha la Cereria Subirà dedicat a la fabricació i venda d'espelmes, ciris de bateig, figures de cera , a més d'encens, vi de missa etc. productes tots ells molt usuals en l'indret on es troba la botiga, un dels establiments més emblemàtics de la Ciutat. El negoci va ser fundat el 1761 per Jacint Galí, en un altre local al carrer de San Cugat, què és com es deia en el segle XVIII l'actual carrer Carders, però, desprès de diversos trasllats, des de 1902 ocupa aquest indret. Havia estat anteriorment una botiga de roba que es deia "La Argentina" que havia estat inaugurada pels voltants de 1840. I les peces de roba es canviaren per ciris de tota mena com es pot veure ara. De la decoració no es va canvià gairebé res; totes les lleixes son de fusta de melis, a peu d'una graciosa escala de fusta que dóna accés als prestatges alts, hi ha una talla de bronze que il·lumina, ara adaptat a l'electricitat i avanç amb un fanal de gas.

dimecres, 6 de maig de 2009

Plaça de l'Àngel

El carrer de l'Argenteria ens porta de la plaça de l'Àngel fins a l'església de Santa Maria. La plaça de l'Àngel és el que resta d'un camp que s'estenia davant la porta més important de la muralla del segle IV, el Portal Major, per on sortia a la ruta romana. La porta estava coronada pel castell vescomtal, que amb el temps fou convertit en la Cort de Veguer i servi fins a mitjan segle XIX, de presó, anomenada, des de 1968, carrer de Llibreteria.
Durant el segle X els voltants d'aquest camp ja eren edificats. Aquest nucli s'anomenava Vilanova del Mercadal i el camp, porticat, s'anomenà Plaça del Mercadal, ja des del segle XIV. Arran de l'especialització del seu mercat, acabà anomenant-se Plaça del Blat.
Com a record d'una aparició miraculosa de San Miquel, el castell vescomtal fou guarnit amb una estàtua de bronze que representa un àngel. L'any 1616, seguint la moda d'aixecar obeliscos implantada pels papes de Roma, en va ser alçat un, obra de Rafael Plansó, i hi va ser posat l'Àngel al cim. L'Ajuntament revolucionari de l'any 1823 el va enderrocar. Una de les torres del Portal Major fou aterrada al segle XVIII i l'altra a la segona meitat del segle XIX. Actualment en aquesta plaça ja no queda gairebé res anterior a aquesta data, però la imatge de bronze de l'Àngel, posada ara a la fornícula de la casa número 2-3 i el nom que conserva, ens recorden el famós prodigi medieval i el monument que hi havia hagut.

Carrer Cec Sant Cugat
La casa de la volta dels Cecs de Sant Cugat,
es un edifici del segle XVII, reformat al XVIII. Travessa la casa el carrer Cecs de San Cugat, a través d'un pòrtic carpanells, que li atorga una empremta medieval. Els nivells inferiors corresponen a la part més antiga del l'edifici, amb la façana de carreus de pedra i balcons amb la llosana també de pedra, mentre que als pisos més alts (del segle XVIII) els balcons tenen la llosana de ferro i ceràmica.

Una sortida fins el carrer dels petons


Ahir dia 5 de Maig del 2009 vam anar a passejar i veure uns quants dels carrers que ens descriu en Miquel del " carrer dels petons"de Marcel Fite. Els blocaires de les dues classes acompanyats dels Profes que són meravellosos. Ens ho varem passar d'allò més bé imaginant-nos aquella època gracies a la Maribel i la Carme que ens va documentar, explicant-nos un munt de coses d'aquells temps hi ha molt llunyans, però que encara ara si ho saps es poden veure i gaudir de molts detalls. En els llocs més adients van dir textos, versos, acudits i llegendes per ajudar-nos a conèixer millor els indrets per on passàvem. I després per acabar de arrodonir, un sopar molt bo i capritxos al "RE-PLA" .

dilluns, 4 de maig de 2009

Plaça de l'Angel

Anècdota de la plaça de l'Àngel:
Era un trajecte molt popular, quan l'òmnibus enfilava la pujada al arribar a la plaça de l'Àngel calia afegir a les mules una rècula complementaria per a poder arrossegar el carruatge.
Cafè la Lluna
Aquest cafè va néixer modestament a la plaça de l'Àngel, sembla que se'n deia així perquè la llum de la lluna veia cada nit l'arribada dels clients noctàmbuls.

Carrer dels petons capítol XXIII

Bassa i Girona, Pere Nolasc de (El Milà Alt Camp ?) (Barcelona 1835) Militar

En esclatar la Guerra contra Napoleó es va enrolar com a capità d'una companyia. Esdevingué tinent coronel grau confirmat per Ferran VII, i el 1830 ascendí a brigadier i a mariscal de camp. El 1833 fou nomenat governador militar de Cadis, i el 1836 de Barcelona. Fou encarregat pel capità general LLauder de castigar els culpables de la crema de convents de Barcelona del 25 i 26 de Juliol de 1835, però, en intentar de desarmar la milícia nacional, grups de revoltats assaltaren la seva residencia enfilant-se per un edifici del costat del Palau Reial. El mataren d'un tret i amb una corda lligada al coll fou arrossegat i cremat (9 d'Agost 1835.) com havien fet dies abans amb el toro.