Aquell Teatre!...

Capítol XVIII - del carrer dels Petons

El Pla de les Comèdies és un nom que no enganya. Aquí si bastí, al Segle XVII, el primer Teatre de Barcelona. En la historia ciutadana de l'espectacle, el Teatre de Santa Creu, i desprès amb el nom de Teatre Principal la ha fet decisiu.
El precedent de la Casa de les Comèdies que bastiren a la Rambla eren les representacions que es feren a l' Hospital de la Santa Creu, que tenien molt d'èxit però la proximitat dels malats i de l'espectacle resultava incomoda, i per això els administradors de l'Hospital van decidir construir un edifici adequat a l'hort que tenien acarat a les Rambles al carrer de Trentaclaus (probable referència a un portal ferrat) aquest no tenia massa bona fama , i la ciutat fou partidària d'aprofitar l'ocasió d'esborrar el nom de Trentaclaus o "carrer d'en Trenta". Estava clar amb la construcció del nou teatre damunt les ruïnes de l'antiga casa de les Comèdies, i aquest teatre recolzés sobretot en la vida i els miracles dels sants. A més les obres passaven prèviament la censura dels inquisidors, la censura eclesiàstica, i encara la censura del mateix Hospital, sovint més "papistes que el Papa". Els comediants - que tenien prohibit barrejar-se en cap moment amb els espectadors- havien de presentar unes actituds correctíssimes i molt amesurades, i les comèdies eren minuciosament esporgades. Qui havia de dir que això acabaria essent el "barri xino"! Fins i tot les dones i els homes que assitien a l'espectacle havien d'estar sempre separats - tenien portes d'entrada diferent- Però semble ser que passava precisament al revés. Quina justificació si no, tenien les llotges tapades discretament amb una reixeta o gelosia?
L'èxit de la Casa de les Comèdies fou notable. Se'n va dir Teatre de la Santa Creu, i en començar el segle XVIII hi feien ja temporades regulars d'òpera. Amb l'opera italiana la censura va aigualir-se, i amb la presència de les diva i les ballarines sembla que la societat es va frivolitzar visiblement.
El 27 d'octubre de 1787 un incendi destruí totalment el teatre, llevat de la façana. Fou inútil que per apagar el foc dugessin a la Rambla la "xeringa de la Ciutat" com diu un document de l'època. Però la ciutat volia un teatre, i al cap d'un any just era inaugurat el nou edifici.
El Teatre de la Santa Creu fou anomenat desprès Teatre Principal, per subratllar-ne l'antiguitat i la importància en comparació amb el nou Teatre del Liceu. En aquest nou Teatre Principal s'hi hi va fer el primer assaig d'òpera catalana, el 26 de maig de 1881, amb l'estrena de "A la voreta del mar" música de Joan Goula i lletra de Damas Calvet, obra en un acte situada al Segle XVIII en una platja de Catalunya.
I l'any 1907 Guimerà i Morera se'n van dur un èxit fabulós amb "La Santa Espina", que arribà a les 102 representacions,
L'Arc del Teatre, doncs, si és vulgar per l"arc", no ho és pas pel "teatre". Un teatre que s'incendia per segona vegada el 3 de novembre de 1915 i quedà totalment destruït llevat la façana, que encara és la que es conserva , reformada. Tres anys desprès referen el local, i se'n va dir Principal Palace. Però de "principal" i de "palace" ja només en va tenir el títol.
De 1872 a 1906, el local de la planta superior s'instal·là la seu de l'Ataneu Barcelonès.