Contes i narracions- La infanticida

Dia 21 de Març de 2009

Avui hem anat al Teatre Romea amb la professora Mª Dolors i amb algunes companyes de la classe de Contes i narracions. Hem pogut gaudir de dos monòlegs que ens han encativat i ens han deixat una mica de tristor, tant per el contingut del diàleg com per la fabulosa interpretació.

Les dues obres són “La infanticida i Germana Pau” de Caterina Albert i Paradís.

Coneguda amb el pseudònim de Víctor Català, va nàixer a L'Escala (Alt Empordà) l'11 de setembre de 1869 hi va morir el 27 de gener de 1966.

Filla d'una important família de propietaris rurals, el seu pare esperonà les seves afeccions artístiques. Molt aviat comença a pintar i a escriure . Es dóna a conèixer amb el monòleg teatral La infanticida que és distingit als Jocs Florals d’Olot el 1898, però l’escàndol que es produí arran de saber-ne que n’era autor una “senyoreta de L’Escala, cosa que la determinà a amagar la seva identitat sota pseudònim masculí i a censurar l’obra que no va ser representada fins l’any 1967, al Palau de la Música Catalana com a homenatge pòstum a l’escriptora.

Tot i descobrint la seva identitat, Caterina Albert sempre intenta que es diferenciï la seva vida personal de la literatura, amb el nom de Víctor Català.

Construint acuradament la seva actuació pública, mentre preserva la seva intimitat rere la màscara de senyoreta de casa bona.

Tanmateix, la solteria persistent i la força expressiva qualificada de “viril” van propiciar

una certa llegenda fruit de la sorpresa i el malestar dels crítics davant la dona que escriu.

En tota l’obra de Caterina Albert sovintegen les referències a la

situació de la dona, i particularment, a la seva marginació per raons de sexe. En aquest sentit els temes que inaugura són : l’expressió del desig femení, la crítica a la institució del matrimoni, les relacions entre dones, la maternitat, la solitud o la vellesa. La unitat del recull de les obres ve donada pel caràcter rural dels drames, marcats tots per la violència, la mort o l’embogiment. La infanticida que ja recull aquests trets, ha estat considerada un antecedent de Solitud (1905) que està considerada la seva obra mestra.

Te un recull molt extens de obres entre elles Germana Pau i La infanticida.