Mimosa, flor de febrer
Mimosa, flor de febrer
borrissol d’or de casulla
que arribes quan l’ametller
Mimosa, flor de febrer
d’un groc de nena malalta
tu saps que el bon temps que ve
no t’ha de besar la galta.
Mimosa, flor de febrer
que tan curta tens la vida
penses en el mes que ve
i t’esfulles esporuguida.
Si ens esfullessis del cor
l’hivern de gebre i boirina
entre les flors del record
fores la flor més divina.
F. Baratta
4 comentaris:
M'ha agradat molt, Roser,
el poema de la mimosa. Tots els adjectius emprats són molt adients a la descripció d'aquesta flor.
Maribel
Quan arriba febrer, faig un recorregut pels parcs on sé que hi ha mimoses perquè m'agraden moltíssim. El teu poema és molt bonic i reflecteix molt bé les teves sensacions. I la foto és preciosa.
Roser, Un poema preciós, aquest homenatge al teu pare és entranyable.
Raimunda
Un poema molt bonic i molt ben expressada l'essència d'aquesta flor tan efímera. Aquest any la nostra mimosa ha florit com mai i n´he pogut fer algun preciós ram, pocs perquè m'agrada que llueixi a l'arbre.
Publica un comentari a l'entrada