ELS RAIERS DE
L SEGRE. (Coll de Nargó)
L'ofici de raier consistia en la construcció de rais, embarcacions de troncs, i la seva conducció fluvial aigua avall. A Catalunya l'activitat més important dels raiers era a Coll de Nargó, a la conca del riu Segre, i al Pont de Claverol, a la conca del Noguera Pallaresa.
El nom de rai, ve de "raig", ja que l'estructura de fusta, viatjava com un raig per les aigües dels rius catalans.
L'activitat del raier començava a l'hivern als boscos de pi negre i avet dels Pirineus, després es barranquejaven les bigues riu avall fins als punts d'enraiament, i a l'estiu es duien els rais navegant fins als punts de distribució de la fusta.
«Picar» i «desemboscar». Consistia en talar l'arbre, pelar el tronc de branques i arrossegar la fusta fins a la vora del riu.
«Barranquejar». A la primavera els barranquejadors llençaven els troncs amuntegats al riu i els empenyien des de la ribera per les aigües braves fins als punts d'enraiament.
«Enraiar». Els rais es construïen ajuntant els troncs en paral·lel formant un tram. Els troncs es lligaven amb redortes, branques de bedoll, estovades prèviament a l'aigua per donar flexibilitat. Un cop lligat un tram de feixos de tronc, es lligava amb altres trams amb redortes més gruixudes, formant un tren de dos fins a set trams que podien arribar a cinquanta metres de llarg i trenta tones de pes. Es col·locaven dos rems d'una llargada de set o vuit metres, un al davant (davanter) en el primer tram i l'altre al darrera (cuer) en l'últim tram. Al centre del rai hi havia l'estatge per guardar els estris, la roba i els queviures.
«Navegar». Normalment en un mateix viatge es reunia una colla de deu o dotze raiers amb cinc o sis rais. Els més experts anaven en el primer rai per a controlar els corrents i els ob
stacles naturals. Es podien trobar amb pigals (rocs arrodonits), raspers (parts del riu amb escàs cabal on es podia embarrancar), meandres o forts desnivells. El viatge era tot una aventura i una oportunitat per la gent jove per a viatjar i sortir de la comarca. En ocasions s'aprofitava per transportar mercaderies o persones. Els rais podien arribar fins a Lleida o fins i tot a Tortosa. Entre altres utilitats, s'havia de subministrar fusta per a les drassanes de l'armada.
«Desenraiar». Un cop arribats a la seva destinació s'havia de desfer el camí remuntant el riu amb tartana, amb tren o «espardenyant».
L'activitat dels raiers va perdurar des del segle XIII fins als anys 1930 quan la construcció d'embassaments va impedir el transport fluvial i va ser substituït pel transport per carretera. Des del 1979 se celebra cada primer diumenge de juliol 
usta.
El riu Segre ha estat tota la vida un important eix de comunicació per on entraven i sortien idees i productes. La gent que viu al costat d'aquest important riu català, se'n sent orgullosa i se'n recorda de quan s'hi vivia en plena sintonia.
El riu era la seva vida.
Els rais són baixats per persones del poble que han conservat, après i lluitat cada dia per què aquest ofici, el de raier, no es perdi.
La travessia no és fàcil, hi ha pedres i no sempre tota l'aigua que faria falta.
La seva conducció ha de ser precisa i feta per mestres coneixedors del riu.
